Processament de fluxos

El processament de fluxos és un paradigma de programació computacional, equivalent a la programacio amb flux de dades, processament de flux d'esdeveniments,^[1] i programació reactiva, que permet a algunes aplicacions explotar més fàcilment una forma limitada de processament paral·lel. Tals aplicacions poden utilitzar unitats computacionals múltiples, com les FPUs en un GPU o field programmable gate arrays (FPGAs), sense una assignació de control explicita, sincronització, o comunicació entre les unitats.

El paradigma de processament de fluxos simplifica la paral·lelització del programari i maquinari amb la restricció de la computació paral·lela que es pot realitzar. Donada una seqüència de dades (stream), una sèrie d'operacions (funcions del nucli), s'aplican a cada element de la seqüència. El flux uniforme, on un nucli de la funció s'aplica a tots els elements del flux, és típic. Les funcions del nucli solen ser en canonada, i la memòria local del chip és reutilitzada per a minimitzar l'amplada de banda de la memòria externa. Des del nucli i el flux d'abstraccions exposen les dependències de dades, les eines de compilació poden automatitzar completament i optimitzar les tasques de gestio del chip. El processament de fluxos pot utilitzar algorismes marcadors, per exemple, per al llançament de DMAs en temps d'execució, quan les dependències són conegudes. L'eliminació de l'administrador de DMA manual redueix la complexitat programari, i l'eliminació de les caches de maquinari redueix la quantitat d'area no dedicada a unitats computacionals com les ALUs.

Durant la dècada de 1980 el flux de processament va ser explorat en programació de flux de dades. Un exemple és el llenguatje SISAL (Corrents d'Iteració en una Sola Assignació de Llengua).